Le màscare più vece del carneàl de Verona - Secondo tradissión càtemo solo una màscara nata prima del '900 tra i comitati de la çità
In verità anca Marco Paparéla del Comitato de San Zenèto l'è nato prima del '900. Questa l'è la scoèrta, dopo avèr catà una medàia in un marcà. El Duca de Santo Stefano l'è nato dopo a quanto par. Grassie al Rión e a la volontà de le persone, i "sanstéfanàti" i è riussì a portàr in alto la figura del Duca rispeto a Paparéla e Facanàpa, famosa màscara de la Comedia de l'arte
LE MÀSCARE PIU' VECE
Le màscare più vèce
Secondo la tradissión, le màscare più antiche de Verona che al dì de ancò le va nel corteo del Vènardi Gnocolàr iè: el Sire (1531?), el Duca de la Pignata (1884), Principe Rèboàn (1952) Re Saltucchio e Regina Caterina del Porto S.P.(1952). In verità al "secondo posto" catèmo Facanàpa e al terso, Marco Paparela del Comitato de San Zenéto (<1881)
|
EL DUCA DE LA PIGNATA
El Duca de la PignataNel 1882 l'è stà organisà drento la rena, un corteo de màscare e lancio de costosi "balòni cartacei aerostatici" nel çièl. Uno de questi el g'avéa come "sponsor" Siro Zuliani defì el Duca de Saa Stefano par la so elegansa e cortesia. Tanti i dise che l'à vinto al loto 10.000 lire visto che no se faséa mancàr gnente. El giornàl L'Arena l'à parlà de 'na pignata piena de marenghi d'oro catà co' la ristruturassión de casa. Grassie a lu, nel 1884 l'è nato el Luni Pignatàr del Comitato par el Bacanàl de San Stefano e San Giorgio. Dopo vinti giorni el s'a copà co' un colpo de pistola in un albergo de Màntoa, forse par i debiti. El titolo de Duca el vién tramandà de pare in fiòl quando se pol.
|
EL PRINCIPE REBOANO
 El Prinçipe ReboanoEl Principe Reboàn de la Concordia o Reboàn da le Carceri: Màscara del rión dei Filipini, ciapa el nome da un òmo ben conossù de la famèia abitante in contrà San Marco a le Carceri a cavàl del XI° secolo. La famèia Da la Carceri l'à tentà de farghe far paçe tra le parti in lota, ma nel tempo l'è stà costreta a stàr co' Sambonifacio contro i Montìcoli. Reboàn l'è scapà, soto a i venessiani che i metéa a disposissión una "ducale" par l'assegnassión de l'isola e Negroponte. Conquistà e anca se parón el g'a versà 2100 monete d’oro a l'an a Venessia. I so dissendenti i l'a governà fin al 1490 quando l'è tornà in man ai turchi. A metà del '300 catèmo Ponzinèla Da le Carceri, el primo "Pulcinella" napoletàn.
|
MARCO PAPARELA
 Marco PaparelaMarco Paparèla secondo tradissión l'è una mascàra del XVIII° secolo. Consilièr del Barón de San Zenéto che ghe piaséa a imboscarse tra el popolo cusinàndo le “paparèle”. Storicamente l'è la tersa màscara più vecia del carneàl de Verona.
|