Skip to main content

La Val d'Àdese sassinà?


Quando: 07 Lujo 2025

No gh'émo parole 'bastansa par contarve de la cagada che podarìa saltàr fóra in Val D'Àdese nel 2034, parfìn i cantóri del "Sacro fiume" Berto Barbarani e Tolo Da Re a sentìr çèrte notissie i se rebalta ne la tomba quatro, çinque òlte. Va de moda l'energia pulida, ma par far produssión vién sassinà una de le valàde piassè bèle del veronese, tratà mal in tanti ani da la man de l'òmo, co' la costrussion del canàl Bifis, de l'autostrada del Brènero e da i binari del trèn. Ma la notissia che ve contémo ne le prossime righe, che émo lèto su tuti i giornài e piovù sóra a i quèrti del Comùn de Brentìn-Belùm, l'è un calcossa che va al de là de la fantasia umana, piassè bruta de un bruto sogno. Gh'è un progeto da 300 milioni de euri finansià in parte da la Comunità Europea presentà da Statkraft, l'asiénda de stato norvegese, par far un impianto par la produssión de corente da Pian de Festa a Rivalta. In póche parole se costruisse du póce da 800 metri cubi de aqua, una a monte, sóra a un terén de 87 mila metri quadri sul Pian de Festa e un altra in val, sóra a un terén de 94 mila metri quadri a Rivalta, co' un dislivèl de 540 metri, sassinando vigne, boschi e pré, unide da grossi tubi che grassie a de le pompe, i tira su l'aqua da l'Adese e i le fa cascàr zò dal de sóra faséndo funsionàr le turbine. Quando la dimanda de energia l'è bassa, l'aqua vién pompà da sóto a sóra utilisàndo l'energia vansà, quando la dimanda de energia l'è alta vién molà l'aqua dal de sóra.

Grassie a questo impianto la articolo 178produssión l'è de 154 megawatt de corente, pecà che quando funsiona le pompe gh'è un consumo de 171 megawatt. E qua no se capisse ci ghe guadagna. I norvegesi, no i costruisse par smenarghe schèi, defàti i farà energia sensa smenàrghe più de tanto par dopo vérghe quotassioni piassè alte in produssión. Le dimande de la Statkraft iè rivè al Mase, Ministero de l'Ambiente e de la Sicuressa Energetica par valutàr el casìn de l'òpera su le tère de Brentìn e al Genio Civìl par el corso de l'Àdese.

A Brentìn-Belùm i spèta le carte dal Ministero che finora no s'a preocupà de far do ciàcole co' ci ghe vive. No se podéa far una diga su l'Àdese sensa tribulàr cossita tanto e sensa spacàr i maroni a amiçi de Rivalta? Sperémo che al Ministero calchedùn se fassa 'na dimanda, parché dal 2029 la tèra de la Val d'Àdese la vegnarà remenà de bruto par quatro ani e sensa contàr che vegnarà costruide strade par podér far i laóri. Una dimanda che se fémo e che forsi no g'avarémo risposta: "ma 'sti Norvegesi nati in mèso ai fiordi come casso i fa a conóssar Festa e Rivalta?" Noàntri de La Rena Domìla sémo contro 'sto progèto e sperémo che finissa presto ne l'Àdese! (La Redassión 14.05.2025)